Avui, he trobat el pas,
un pur desig de moure'm.
Després de un any, per fi ho vull veure 't.
Tot semblava tan surrealista, que em vaig anar corrent a la direcció oposada ...
-Parlo amb els meus amics i em recordin com eres-
El temps, escrit pels anys de un somni...
i amb tant anhel tornar a la riba.
Sentir-te, amb els meus peus a la terra mentre el meu cor segueix amb les estrelles.
Com la volta a la meva llar, estimat "Blue", com m'espantis, però torno...
i junts escaparem a la lluna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario