Volia prendre un minut contemplar dues tradicions, (en la meva humil opinió, molt bonics tots dos) i per que crec que poden ser compatibles.
Fa poc he tingut dues emocions contradictòries.
Ahir a la nit vaig veure com uns nens passejava pel seu poble, en l'aire fred de tardor, demanant caramels. Halloween sempre ha estat la meva festa preferida, i per diversos raons.
En primer lloc, mai ha estat una celebració de consumisme per a mi.
Moltes vegades he creat el meu disfressa l'ultimo moment, invocant el meu propi creativitat.
També em fascina les creacions de las carabassas que adornava cada casa,
va ser un simbol de pura geniudad amb els seus espelmes que escalfava la "fi" de la collita.
El so dels nens corrent amunt i avall …
i els seus veïns quines cada any, els qui podien veure com hagin crescut,
en l'aire tan crujente com una poma de tardor.
Ara , aquest matí , he vist el rebuig d'alguns a Halloween , que m'he sentit com una forta puntada al estòmac . El que no entenc , potser no es el rebuig , però les formes de protestar .
" Ni truc, ni tracte , aquí fem la Castenyada "
per a mi sona com ,
tu i les teves tradicions , fora del meu país .
Potser vinc d'un món molt idealist que respecta els demàs sense sentir em amenaçada per les diferencias...
O potser per que estimo tant el món en si ,
encara que moltes de les seves tradicions no comparteixo ,
no em molesta que la gent celebra les seves tradiccions .
I el més lògic per a mi és , després de celebrar una cosa tan màgic com Halloween , és entrar en la calor d'una casa plena d'amor , l'olor dels moniatos i castanyes i recordar els que no estan entre nosaltres .
El dia després de Halloween , sempre enterra meva carbassa , gran símbol de la vida.
Com podem retre homenatge a la mort sense celebrar la vida ?
Pot ser soc idealista, pero a mi, ja he tingut prou d'odi i del separatisme i em pregunto si alguna vegada podem viure junts com un.
(abans que vinguin els extraterrestres. ;) )
M'agradaria incloure ací una definación de la paraula harmonia, del Diccionari de la Llengua Catalana.
1 2 f. [LC] Concordança d’opinions, de maneres, d’interessos, etc., acord, bona correspondència, entre dues o més persones. Dos amics que viuen en harmonia. És admirable la bona harmonia d’aquesta parella.
Encara que no sempre és possible escoltar aquesta preciosa "harmonia",
per mi és el so més bonic per els meus oidos.
