it's been a long time coming

11 és el nombre que porto

fa 11 anys que he arribat

i ha estat una època molt interessant

la veritat, no nego,
m'agrada el lloc on estic

però, és que, malgrat tot, 
mai he sentit molt a gust.

Les tradicions, sempre m'han atret, i per això ...

els Castellers, el gegants, 
Els correfocs, els trabucaires, 
les calçotades,

... els he viscut amb molt emoció.

Podríem parlar també del vi i la gastronomia que són, evidentamente entre els millors. (que per a mi ha estat tot un honor aprendre fer alguns plats ...)

El que no acabo d'entendre és cert manera de ser,

parlen d'orgull però per a mi, més aviat ho percebo com arrogància.

Perquè dic això? Només arribar, tantes em van dir que viuen en una societat tancada, i tot i no creure-ho, em sembla cert. Diuen que costa molt tenir una amistat a Catalunya, i això he viscut en la meva pròpia experiència. Jo entenc la mentalitat, el que no em quadra és, perquè s'ha de morir intentant.

És tristamente cert, vivim en temps difícils i no sé si estem menys units o més separats. El que em pregunto, és que és que fa falta al món avui en dia.

Total, demà és un dia molt especial per aquest país i respecte la seva veu, 
tant de bo que
per una vegada, 
els donarien el que volen.

pd.  September 11th for me, 

is a day of great mourning and sorrow.