11 és el nombre que porto
fa 11 anys que he arribat
i ha estat una època molt interessant
la veritat, no nego,
m'agrada el lloc on estic
però, és que, malgrat tot,
mai he sentit molt a gust.
Les tradicions, sempre m'han atret, i per això ...
els Castellers, el gegants,
Els correfocs, els trabucaires,
les calçotades,
... els he viscut amb molt emoció.
Podríem parlar també del vi i la gastronomia que són, evidentamente entre els millors. (que per a mi ha estat tot un honor aprendre fer alguns plats ...)
El que no acabo d'entendre és cert manera de ser,
parlen d'orgull però per a mi, més aviat ho percebo com arrogància.
Perquè dic això? Només arribar, tantes em van dir que viuen en una societat tancada, i tot i no creure-ho, em sembla cert. Diuen que costa molt tenir una amistat a Catalunya, i això he viscut en la meva pròpia experiència. Jo entenc la mentalitat, el que no em quadra és, perquè s'ha de morir intentant.
És tristamente cert, vivim en temps difícils i no sé si estem menys units o més separats. El que em pregunto, és que és que fa falta al món avui en dia.
Total, demà és un dia molt especial per aquest país i respecte la seva veu,
tant de bo que
per una vegada,
els donarien el que volen.
pd. September 11th for me,
is a day of great mourning and sorrow.